CULTURA I SAVIESA

I AIXÒ ÉS TOT?

Doncs apa, ja està, ja tinc un blog. I ara què? A escriure tonteries, no? De veritat creies que aqui hi bolcaria tots els meus pensaments i reflexions sobre la vida, la mort, l'amor i el desamor? No, home, per això ja tinc el bloc, d'espiral i paper quadriculat, que escric i rellegeixo sovint -només jo- i que amago entre el matalàs i el canapé, a estalvi de mirades tafaneres.

I doncs, per què un blog? Calia? No, segurament que no calia, però són tantes les coses que no calen que ja no em vé d'aqui. Deia Gandhi: "Necesitar poco y desear aún menos"...

Però, a més, no em negaràs que té el seu morbo, això d'escriure intimitats d'una manera pública, contradictòriament desitjant que no et descubreixin entre els mil·lions d'internautes que, avorrits com tu, exposen les seves vergonyes al ciberespai sense que ningú els hi pari atenció. És una mica com fer l'amor a la planta perfumeria del Corte Inglés sense que t'enxampin o, pitjor encara, com l'exhibicionista que s'obre la gavardina davant d'una invident que passa de llarg. És un bon bany de modèstia, saber que a ningú l'interessa la teva opinió de res.

Ah, i que em perdonin els bloggers a qui sí els llegeix algú!

POLS D'ESTRELLES

He llegit que en el primer segon de la creació de l'univers va néixer la gravetat i les demés forces que governen la física. En menys d'un minut, l'univers ja tenia un mil·lió de milers de mil·lions de kilòmetres d'amplada i seguia creixent... la temperatura era de 10.000.000.000 de graus, suficient per a iniciar les reaccions nuclears que van crear els elements més lleugers, hidrògen i heli, principalment, amb una miqueta de liti (un àtom de cada 100.000.000). En tres minuts ja teniem el 98% de tota la matèria que hi ha o que arribarà a haver.

I aquest pensament em reconforta, perquè em fa conscient de la meva -la nostra- insignificància i em demostra, CIENTÍFICAMENT, que tots estem fets del mateix material, tots som pols d'estrelles.